Wilhelm von Humboldt

En ple desenvolupament del Pla Bolonya i malgrat el temps transcorregut, en els cenacles universitaris l'ombra de Wilhelm von Humboldt segueix present. Molt se'l cita, però no sempre amb coneixement de causa. La present obra pretén subministrar, en una primera part, un millor coneixement de la seva figura i el seu model d'universitat i les controvèrsies que aquest ha suscitat. Especial accent es posa en la Universitat de Berlín, de la qual va ser fundador i que avui porta el seu nom. Pot afirmar-se que l'èxit de les universitats nord-americanes més prestigioses es deu a la seva traça en l'adaptació que van fer del model Humboldt a les circumstàncies vigents en el món modern? Hi ha diversitat d'opinions sobre aquest punt. Però la pregunta és particularment rellevant quan l'àmbit se circumscriu als estudis empresarials, aquests que solen atreure a una proporció molt respectable de l'alumnat en molts països com el nostre. Com s'explica amb detall en la segona part, en la pàtria de Humboldt la seva introducció en l'àmbit universitari va seguir una trajectòria peculiar. El resultat sembla haver estat molt inferior a l'aconseguit per les institucions d'ensenyament superior americanes, que mantenen un indiscutible lideratge mundial. Europa pretén ara recuperar el terreny perdut. En part, la divisió dels estudis en dos escalonis —grau i màster— hauria de facilitar aquest objectiu, però caldrà veure si l'entorn social i el model econòmic europeu permeten que finalment s'aconsegueixi. Finalment, en la tercera part es posa el focus en el cas espanyol, que constitueix un cas especial. La història de les escoles de comerç, finalment absorbides en les facultats d'economia i empresa, mostra una trajectòria en certa manera similar a l'alemanya. No obstant això, hi ha fets diferencials, com la creixent implantació d'institucions privades i l'aparició d'unes escoles de negocis que han aconseguit situar-se en llocs privilegiats en les classificacions internacionals.